Geobiologia, Biohabitabilitat i contaminació Electromagnètica

Geobiologia

La Geobiologia és la ciència que estudia la relació entre la terra (GEA) i els éssers vius (BIOS=vida), centrant-se principalment en l’anàlisi de la qualitat energètica i vital de l’espai habitat. L’espai vital es defineix com el lloc interactiu i complex, en el que influeixen les més variades influències, procedents del sòl i l’atmosfera, d’objectes naturals i fabricats, d’emissions visibles i no visibles. Es pot considerar una biologia tòpica, que estudia les interaccions entre els processos biològics i les energies que provenen de la terra, les que provenen de les radiacions del cosmos i les energies generades per l’activitat humana. La Geobiologia abasta un ampli camp de matèries i extreu els seus coneixements multidisciplinaris de ciències com l’Astrofísica, la Geofísica, la Hidrologia, la Biologia l’Electrònica, la Medicina, l’Arquitectura … ajuntant coneixements ancestrals del saber tradicional amb els coneixements més profunds i recents, fruit de les investigacions científiques, sobre la relació entre els essers vius i les diferents energies i radiacions que componen la vida.

Amb l’estudi de la Geobiologia aprenem a reconèixer les zones favorables per a la salut “el bon lloc” i a evitar les zones no sanes. El Dr. Hartmann, gran investigador pioner en la Geobiologia i els seus efectes en la salut, sostenia la tesis de que el 60-70% de les malalties poden ser motivades pel lloc i tenen el seu origen en l’habitatge en que s’habita. Una prolongada exposició a una combinació de radiacions diverses esgota el sistema d’autocorrecció dels éssers vius. Tant el sistema nerviós, el neurovegetatiu, com el sistema immunològic poden quedar fortament alterats i, després de les disfuncions generals, apareix la malaltia.

(GEA.)

Biohabitabilitat

Amb una prospecció geobiològica podem prendre consciència del nivell de contaminació energètica al que estem exposats, avaluant els diferents factors de risc per a la salut derivats de l’hàbitat, detectant l’existència d’alteracions terrestres i geofísiques utilitzant sistemes de sensibilitat personal (radioestèsia), així com realitzant medicions ambientals dels nivells de radioactivitat als que estem exposats, dels camps electromagnètics, elèctrics, magnètics …
Amb aquestes lectures es poden determinar l’existència de zones alterades o alteradores i principalment determinar les zones més òptimes per ubicar les estances del nostre hàbitat, fent referència a tots aquells paràmetres que són necessaris per a que un habitatge sigui sa per la salut dels seus habitants i per l’entorn, i reuneixi els criteris bàsics de la biohabitabilitat.
Aquests criteris es basen en els factors de riscs que estudia i constata la Geobiologia i els diferencia en:

• Factors naturals: alteracions terrestres geofísiques, línies Hartmann, línies Curry, vòrtex o xemeneies cosmotel·lúriques, radioactivitat i gas.
• Factors artificials: contaminació elèctrica i electromagnètica, alta freqüència, telefonia mòbil, xarxes sense fil, qualitat de l’aire o química del hàbitat, il·luminació.

Així, en el context de dissenyar un habitatge saludables, la Geobiologia no sols s’ocupa de buscar un bon emplaçament per a la construcció, sinó també de la naturalesa i la qualitat dels materials i instal·lacions tècniques utilitzades, sent un gran avanç des del punt de vista de la medicina preventiva i obrint amplis horitzons en la investigació de l’òptima salut global.

(GEA.)

Contaminació elèctrica i electromagnètica

El magnetisme i l’electricitat són fenòmens associats i inseparables, de manera que l’electromagnetisme sorgeix de la interacció dels fenòmens elèctric i magnètic. Encara que l’electricitat és un fenomen en el que apareixen associats la presència d’ones (camps magnètics) i partícules en forma d’electrons lliures (camps elèctrics), a la pràctica hi ha circumstàncies en les que ens trobem amb un clar fenomen de contaminació elèctrica produïda pels intensos camps elèctrics que provenen de les parets per les que passen cables de corrent alterna o per electrodomèstics que no compten amb una correcta presa de terra; en altres circumstancies el major problema és el de la contaminació electromagnètica i s’associa amb la presència d’intensos camps magnètics propers a transformadors de voltatge, motors elèctrics, resistències elèctriques en cuines o a prop de línies d’alta tensió i inclús en els cables de mitja o baixa tensió del transport elèctric urbà. Si bé el ser humà ha evolucionat estant exposat constantment a camps elèctrics i electromagnètics naturals, des de principis del S.XX s’ha incrementat en milers de vegades la intensitat de l’electricitat ambiental degut a la influència de camps electromagnètics artificials (CEM) generats per línies d’alta tensió, xarxes elèctriques, transformadors, antenes de ràdio i telecomunicacions, pantalles d’ordinador o els electrodomèstics, tant en les nostres llars, com a les escoles, i llocs de treball, alterant el conjunt del medi ambient elèctric i electromagnètic natural i afectant en major o menor mesura la nostra salut. La majoria dels fenòmens de contaminació elèctrica i electromagnètica a les nostres llars apareixen en crear-se uns camp elèctrics i camps electromagnètics a partir de corrents elèctrics alterns (50 Hz a Europa i 60 Hz a Amèrica) que viatgen per cables conductors o en les bobines de transformadors, motors elèctrics i altres equips elèctrics o electrodomèstics.

Generalment preocupen més les línies d’alta tensió que la dels petits electrodomèstics i si bé els camps generats per alguns aparells elèctrics poden ser inferiors als de les línies d’alta tensió o transformadors, segueixen sent milers de vegades més intensos que els naturals, encara que el seu radi d’acció és petit i el seu temps d’ús limitat.
Els efectes dels CEM en la salut depenen principalment de la freqüència de la radiació, la intensitat del camp, la grandària i la morfologia del subjecte exposat.

(GEA.)